Ruïnes.
La primera referència d’aquest castell data de l’any 960, quan el comte Borrell donà a Isarn, el castell de la Roqueta. Setze anys més tard, el mateix comte i la seva muller Ledgarda vengueren aquest castell amb tot el seu terme i pertinences a Guitard, vescomte de Barcelona.
L’any 987, el “termino de Cheralto” afrontava amb el castell de Miralles.
A les darreries del segle X aquest castell fou donat per Guadall al bisbe Sal•la d’Urgell.
L’any 1167, Sibil•la de Queralt amb motiu del seu matrimoni amb Ramon Folc, primogènit del vescomte de Cardona, aportà en dot els castells de Queralt, Gurb i altres. El mateix any Pere de Queralt llegava en el seu testament el castell de “Cheralt” al seu nebot Gombau d’Oluja, si aquest moria sense descendència, seria succeït per Guillem de Timor; aquest, per Ramon de Timor; en cas que tots ells morissin sense prole, aniria a les germanes del testador.
L’any 1192, Gombau d’Oluja donà el domini d’aquest castell a l’orde del Temple.
Vers l’any 1195, Sibil•la de Queralt es casà en segones núpcies amb Galceran de Sales, llegà aquest castell i d’altres a llur fill Berenguer de Queralt.
L’any 1230, Pere de Queralt heretà els castells de Queralt, Santa Coloma, Rauric i Figuerola, del seu pare Arnau de Timor.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 43 focs i pertanyia al noble Dalmau de Queralt.
L’any 1842, el procurador del comte de Santa Coloma vengué aquest castell amb tot el seu terme a Josep Safont.