Entre els anys 1035 i 1068, Isarn Dalmau jurà fidelitat per aquest castell al comte Ramon Guifre de Cerdanya.
Entre els anys 1068 i 1095, Hug Dalmau amb la seva muller Adalaida, i llur fill Ponç Hug, prestaren fidelitat per aquest castell i d’altres al comte de Cerdanya.
L’any 1085, surt esmentat el “Castrum fuliense” com una afrontació a ponent de la venda d’un alou del castell d’”Elenio” (Aleny).
L’any 1129 s’establí un conveni entre Ponç Hug i el comte de Barcelona per aquest castell.
A principis del segle XIV hi hagué desavinences entre els homes de “Castro folito”, súbdits d’en Ramon Folc de Cardona, i els del castell de Pinós.
L’any 1314, Ramon Folc, vescomte de Cardona, anomenà aquest castell i d’altres amb la intenció de que no podien ésser alienats del vescomtat.
L’any 1375, quan fou erigit el comtat de Cardona, el “Castro Folito de Rivolutoso” hi formava part.
En el segle XVII pertanyia al duc de Cardona i es trobava dins la vegueria de Cervera.
L’any 1822, el general Mina, en la persecució de la regència d’Urgell, arrasà aquesta vila i hi erigí un monòlit amb la següent inscripció: “Aquí fue Castellfollit. Pueblos, tomad ejemplo. No abriguéis a los enemigos de la Patria”.
L’any 1834 es trobava en el partit judicial d’Igualada.
