Ruïnes.
La primera referència del terme de la Roqueta data de l’any 976, quan Borrell I vengué el castell de Queralt a Udalard.
L’any 1018, Hug de Cervelló cedí aquest castell al seu fill Alamany. Quan Hug de Cervelló finà l’any 1030, les seves possessions van anar a parar al seu nebot Bernat Sendred.
L’any 1043 n’era senyor Alamany de Cervelló, que havia edificat una església dedicada a Sant Miquel, consagrada pel bisbe Oliba.
L’any 1168, Guillem de Montagut llegà el castell de la Roqueta i diversos castells veïns, al seu fill Guillem, el de la Roqueta el tenia que tenir per Guerau Alamany.
L’any 1193, Guerau Alamany llegà el “castrum de Rocheta”, junt amb el de Cervelló, Gelida, Ferran, la Granada, Vilademàger, Miralles i Aguiló, al seu fill Guillem de Cervelló.
L’any 1226, Guillem de Cervelló donà el terme d’aquest castell al monestir de santes Creus. Tres anys més tard, Guerau de Cervelló llegà a l’abat del monestir el castell de la Roqueta.
L’any 1311, l’abat de Santes Creus i Pere de Tous, establiren un conveni a propòsit dels límits dels castells de la Roqueta i Tous.
L’any 1351, el rei Pere “el Cerimoniós” transferí el lloc de la Roqueta, que pertanyia a la vegueria de Cervera, a la vegueria de Vilafranca del Penedès.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 10 focs i pertanyia a l’abat; en el de 1381, 5 focs.