Restaurat.
En els seus inicis se’l coneixia per castell de Fontanet.
La primera referència del “castro Fontanedo” data de l’any 955, quan Guitard, vescomte de Barcelona, donà unes terres a un grup d’homes que es comprometien a conrear i a edificar una torre a l’indret.
L’any 1032, Od, prevere, vengué Santa Maria d’Apiera, amb tota la senyoria alta i baixa, civil i criminal.
Segons l’arxiver mossèn Josep Mas, aquest castell es va bastir pels volts de l’any 1055.
L’any 1058, el bisbe Guislabert va vendre el “castrum Fontanetum” al seu nebot, el vescomte Udalard II, per 300 unces.
L’any 1058, el “termine de Apiaria” afrontava amb el castell de Cabrera.
L’any 1059, el vescomte Udalard II donà a la seva muller Guilla la meitat d’aquest castell.
Vers l’any 1062 el nom de castell d’Apiera va començar a desplaçar el de Fontanet.
L’any 1063, els vescomtes Udalard i Guilla, permutaren els castells de Piera i Castellet pel de Pierola, amb els comtes de Barcelona. En aquell mateix moment, el comte Ramon Berenguer I donà a la seva muller Almodis els castells de Piera i Castellet, amb els seus termes i pertinences.
L’any 1139, el comte Ramon Berenguer IV encomanà el castell d’Apiera i altres al vescomte Reverter.
L’any 1167, Berenguer Reverter, desitjós d’anar al Marroc, dictà testament, llegant el castell d’Apiera i altres al seu fill Berenguer.
L’any 1187, Berenguer Reverter o de la Guàrdia, disposà de nou testament, on llegava aquest castell al seu parent Arbert de Castellvell, quan aquest darrer finà sense descendència, heretà la seva germana Guillema, vescomtessa de Narbona, quan aquesta finà, tots els seus dominis passaren als Montcada.
L’any 1227, el rei assignà 25.000 sous al vescomte de Cardona pels serveis prestats, a rebre de les penyores que del mateix monarca tenia a Manresa, Piera i Tagamanent.
Vers l’any 1238 n’era batlle reial Bernat de Corts i lloctinent reial Ramon de Plegamans.
A finals del 1269 s’allotjà en aquest castell l’infant Pere.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 243 focs i es trobava dins la vegueria de Vilafranca del Penedès.
L’any 1380, el rei Pere “el Cerimoniós” donà la vila de Piera, amb totes les seves jurisdiccions, a Guillem Ramon de Cardona.
El rei Alfons “el Magnànim” que havia adquirit el domini de la vila, la va vendre amb els drets i jurisdiccions pertinents al convent del Reial Monestir de Pedralves, per 9.000 florins.
El rei Joan II donà aquesta vila a Pere Daura.
Com els pierencs volien redimir-se de la jurisdicció del monestir, el 1606 el monestir i els pierencs establiren concòrdia.
En el segle XIX pertanyia als barons d’Almenar.
L’any 1916 pertanyia a Ramon de Viala que el va restaurar.