Ruïnes.
La primera referència de la vila dels Prats data de l’any 945, on surt esmentada en un pergamí.
En els seus inicis el domini d’aquest castell pertanyia als Balsareny, que el tenien en alou perquè l’havien aprisiat.
L’any 1188, el rei Alfons “el Cast” concedí la carta de poblament d’aquest indret.
L’any 1263 i el 1268, el rei Jaume “el Conqueridor” transità per aquesta vila.
L’any 1278, el monarca, amb motiu de la guerra que es preparava entre el comte de Foix i Ramon Folc de Cardona, reclamà a Galceran de Pinós que li lliurés la potestat de diversos castells, entre ells el de “Pratis”.
L’any 1340, Pere Galceran de Pinós vengué les intesties, eixorquies i cugúcies del lloc de la Manresana i de la vila dels Prats.
L’any 1351, Gueraua, vídua d’Eiximèn de Peguera, donzell, prestà homenatge a Galceran de Pinós per la castlania d’aquest castell.
En el fogatjament de 1365-1370 “la Vila dez prats de Sagarra e ça Manresana” comptava amb 176 focs reials.
Entre els anys 1375 i 1378, la vila dels Prats s’emmurallà.
L’any 1390, el rei Joan I vengué la jurisdicció d’aquest lloc i d’altres a carta de gràcia, a Galceran de Calders, per 5.000 florins d’or.
L’any 1465, entre els Prats de Rei i Calaf es produí una gran batalla guanyada pels joanistes; el rei Pere de Portugal es va refugiar dins les muralles de la seva vila dels Prats.
En el segle XVII, la “Sotsvegueria del Prat del Rei” es trobava dins la “vegueria de Cervera”.
L’any 1711, aquesta vila fou assetjada per les tropes filipistes, a les ordres del duc de Vendôme.