Ruïnes.
Hom pensa que el topònim Rubió podria venir d’un nom personal, hi ha constància que l’any 1063, una “terra de Rubio” afrontava a occident amb el “locum vocitatum Murria” del terme de Manresa.
L’any 1198 aquest castell pertanyia a Pere Bertran de Rubió, casat amb Arsen.
L’any 1317 senyorejava la família Castellolí.
En el fogatjament de 1358 consta com a senyor el noble Gombau d’Anglesola; en el de 1365-1370, pertanyia a “francescha”, filla de Pere de Timor, es trobava dins la vegueria de Cervera i comptava amb 47 focs.
L’any 1380, Bernat de Boixadors, fill de Berenguer i Francesca, comprà la jurisdicció i els imperis de Savellà, Rubió, Guimons i les Piles, al rei Pere “el Cerimoniós”.
L’any 1406 acolliren en aquest castell a Bernat de Tous i Ramon de Castellolí, senyors dels castells de Tous i Jorba, respectivament, perseguits pel someten d’Igualada, ja que havien ferit mortalment a Bernat Simon, habitant d’Igualada.
L’any 1525 n’era senyor Joan Benet de Boixadors.
L’any 1535 n’era batlle del castell i del terme de Rubió, Joan Puiggròs, que el tenia pel noble Joan de “Borsadors”.
Al segle XVII pertanyia al “Conde de Cevellá”.
L’any 1742 pertanyia a Joan Antoni de Boixadors-Pacs i de Pinós, comte de Peralada i de Savellà i virrei de Mallorca.