Ruïnes.
La primera referència del “kastrum Miralias” data de l’any 960, on surt esmentat com una afrontació del castell de la Roqueta, que va concedir el comte Borrell de Barcelona a Isarn.
L’any 987, el comte Borrell II donà la seva meitat del terme d’aquest castell a la Seu de Vic.
L’any 1079, Guerau Alamany jurà fidelitat al bisbe de Vic pel “castris de Miralies”.
L’any 1112 aquest terme afrontava amb el de Querol.
L’any 1193, Guerau Alamany V, casat amb Berenguera de Querol, llegà aquest castell a llur fill Guillem de Cervelló. El succeí el seu fill Guerau, que l’any 1229 finà a Mallorca, instituí hereva a la seva filla Felipa, a qui llegà els castells de Cervelló, Gelida, la Granada, Miralles, Aguiló i Vilademàger.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 67 focs, pertanyia a G. Ramon de Cervelló i es trobava dins la vegueria de Vilafranca del Penedès; en el de 1381, 39 focs.
L’any 1463, en època de guerra contra el rei Joan II, Pere de Claramunt era castlà i capità del castell de Miralles.
En el segle XVII pertanyia al “Baró de la Lacuna”.