Ruïnes.
L’any 1045, Bernat Guifré de Balsareny llegà el “castrum de Viciana et de Monte Falcono” a la seva muller Guasca, quan aquesta finés, ambdós castells passarien a la canonja de la Seu de Vic.
L’any 1065, Guillem de Balsareny, bisbe d’Ausona, vengué el castell de Copons als comtes de Barcelona, afrontava amb els “terminum de monte Falchono et de Viciana et de Miralies”.
Vers l’any 1089, Berenguer Seniofred de Lluçà infeudà els castells de Copons, Veciana i Montfalcó, a Guillem de Cervera.
Entre 1096 i 1131, Guerau Alamany III jurà fidelitat al comte de Barcelona pels castells de “Copons et de Viciana et de Monte Falchon et de Taiadel”.
L’any 1193, Guerau Alamany V llegà els castells de Copons, Veciana i Montfalcó al seu nebot Guerau, el qual cedí tots els delmes que li pertanyien en aquests castells, al monestir de Santes Creus el 1210.
L’any 1276, com el rei Jaume “el Conqueridor” elegí sepultura en el monestir de Poblet, atorgà a aquesta comunitat la donació perpètua dels castells i viles de Copons, Timor, Montfalcó, Veciana i Pallerols.
L’any 1347, Ramon de Vilafranca i Jaume de Roig, procuradors reials, vengueren a Arnau Ballester, ciutadà de Barcelona, drets sobre Veciana, Montfalcó, la Rubiola i Biure, més tard foren transferits a la Seu de Barcelona.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 16 focs; en el de 1381, 9 focs.
L’any 1379, el rei Pere “el Cerimoniós” i l’infant Joan, comte de Cervera, vengueren diversos llocs, entre ells Veciana, amb tota la jurisdicció, a Joan de Montbui.
L’any 1463, els castells de Segur, Copons i Veciana estaven sota l’obediència del rei Joan II.
A començaments del segle XVII Miquel de Calders n’era senyor dels llocs de Segur, Sant Martí, Veciana i Miralles, tenia diverses qüestions amb els veïns de Prats del Rei, per voler apoderar-se de la jurisdicció de la vila.
En el segle XVIII passà als Grimau i més tard als Vilallonga.