La primera referència documental del castell de “Sorisa” data de l’any 993, on Ramon, comte i marquès, fill de Borrell, comte, ven a Miró, un alou en el castell de Callús o en el castell de “Sorisa”.
Uns anys més tard, la comtessa Ermessendis empenyorà un grup de castells, on es trobava el que aquí tractem, al fill Berenguer Ramon I, com garantia de pau que li havia jurat.
L’any 1105, Guillem, senyor de Calders, deixà en testament aquest castell a la seva esposa Guilla, filla de la vescomtessa Ermessendis de Cardona, quan aquesta morí, passà al fill menor Bertran.
L’any 1196, Ramon d’Odena deixà en el seu testament diverses possessions, entre les quals es trobava el castell de “Sorisa”, al seu fill Ramon.
L’any 1319, Ramon Folc, vescomte de Cardona volia que el rei li concedís el castell de Súria, amb tota la jurisdicció, però la ciutat de Manresa s’oposà.
L’any 1360, el rei Pere “el Cerimoniós” vengué a Hug, vescomte de Cardona, tota la jurisdicció que tenia en els castells de Súria i Castelladral, llavors la ciutat de Manresa digueren al rei que no podia vendre les jurisdiccions sense contradir el privilegi que el seu avi, el rei Jaume II, havia lliurat.
Aquell mateix any, el rei declarà nul·la la venda i la ciutat de Manresa va tenir que lliurar 25.940 sous.
En el fogatjament de 1381 comptava amb 34 focs.
Al segle XVII, aquesta vila pertanyia al duc de Cardona.
L’any 1672, Joseph Tries llegà aquest castell a l’església de Santa Maria del Miracle.
Durant un temps al segle XX va servir d’escola.
