Castells Medievals

Aquest castell surt documentat per primer cop l’any 965 en la donació d’unes vinyes “in terminio de castro Caldarios”.
L’any 1023, el “castrum Calders” pertanyia a la comtessa Ermessendis, vídua del comte Ramon Borrell. A l’octubre del mateix any, aquest castell figura entre altres que la comtessa donà en penyora al seu fill el comte Berenguer I “el Corbat”, com a garantia de pau que ella li havia jurat.
L’any 1105, Guillem Ramon de Calders, casat amb Guilla, filla de la vescomtessa de Cardona Ermessendis, li deixà els castells de segur, Calonge, Fals, Castellfollit del Boix, Súria, mentre ella visqui, morta ella, el castell que aquí tractem, entre altres, passà a Artal i Ponç.
L’any 1166 n’era senyor Arnau, hereu de Ponç.
L’any 1193 n’era senyor Guillem de Calders, casat amb Agnès.
L’any 1315, el rei Jaume II posà el castell de Calders sota la salvaguarda reial.
La família Calders tingué aquest castell fins al 1336, que passà als Talamanca.
L’any 1347, el rei Pere “el Cerimoniós” vengué tota la jurisdicció, excepte els mer i mixt imperis d’aquest castell a Bernat de Talamanca; un any més tard el rei vengué en franc alou, tot el domini directe que ell tenia a Ramon Berenguer de Durfort.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 74 focs, pertanyia a “Bernat de Talamancha”, es trobava dins la vegueria de Manresa.
L’any 1410, Bernat de Talamanca es va casar amb Aldonça, filla de Pere de Planella i Violant de Togores.
L’any 1446, Maurici i Elionor, senyors de Talamanca varen comprar aquest castell.
L’any 1480 n’era senyor Manuel de Planella.
Al segle XVII n’era “del Senyor Rey” i administrativament de la “sotsvegueria de Moyá”.
Al segle XIX n’era senyor Joaquim de Mercader.