Castell de Coaner

La primera referència documental d’aquest castell data de l’any 960, quan “Agila, presbiter” donà a Santa Cecília de Montserrat unes terres que ell posseeix en el castell de “Quovece negro”.
Entre 1068 i 1095, Ramon Bernat de Castelladral jurà fidelitat al comte de Cerdanya pel castell de “Codener” entre altres.
Posteriorment, l’any 1118, quan Ramon Berenguer heretà els comtats de Cerdanya-Conflent-Berguedà, el mateix Ramon Bernat de Castelladral li jurà fidelitat pels castells que tenia en feu, no ho va fer ni pel de Coaner, ni pel de Viver, el que ens fa pensar que ja no els tenia en feu pel comte barceloní.
L’any 1246, Elissendis de “Falchs” cedí el “castrum de Cohaner” a la seva filla “Romee” que el tenia per G. de Cervaria.
L’any 1315, consta que el terme de Coaner pertanyia a la vegueria de Manresa.
L’any 1319 n’era senyor Arnau de Vernet, cavaller.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 20 “fochs reyals”, 2 “aloers esparçes” i 3 “fochs desgleya”; en el de 1381, 8 focs reials i 2 d’església.
L’any 1381, el rei Pere “el Cerimoniós” vengué o empenyorà Santpedor, Coaner i Torroella al noble Francesc de Perellós per la quantitat de 5.000 “florenorum”. L’any 1400, el rei Martí “l’Humà” incorporà a la Corona el castell de Coaner i el seu terme.
L’any 1423, el rei Alfons “el Magnànim” confirmà la venda dels castells de Coaner i Torroella, feta pels consellers de la vila de Santpedor al comte Ramon Folc de Cardona.
En el censal del 1603, Coaner constava com un lloc més de la batllia del ducat de Cardona.