Enderrocat.
Aquest castell que també figura amb el nom de Montdon, el trobem anomenat per primera vegada el 937, quan el comte Borrell donà unes terres i delmes en el terme del “castro Montedono” a Santa Cecília de Montserrat.
L’any 1010, finà Arnulf, bisbe de Vic, fill de Guadall i Ermetruit, vescomtes d’Ausona, en el seu testament surt documentat que posseïa aquest castell anomenat “castrum Talitano”.
Entre 1018 i 1023, Guifre, comte de Cerdanya, jurà per aquest castell a Ermessendis, comtessa de Barcelona.
En el primer quart del segle XII pertanyia a Ermessendis, vídua de Ramon Borrell, comte de Barcelona; el 1023, aquest castell junt amb altres els posà en penyora com a garantia de pau amb el seu fill, el comte Berenguer Ramon I.
Entre 1039 i 1050, Ermemir, castlà, jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer I per aquest castell.
L’any 1156, finà Ramon de Cardona, possible fill il•legítim del vescomte Guillem, era senyor dels castells de Fals, Calonge, Castelltallat i la Molsosa.
L’any 1195, Guillem, vescomte de Cardona, posà diversos castells, entre ells el de Castelltallat, com fiança d’una obligació que tenia amb el monestir de Casserres.
L’any 1279, el rei reclamà la potestat d’aquest castell entre altres a Ramon Folc, vescomte de Cardona.
L’any 1314 n’era senyor Jordi de Soler, cavaller.
Al segle XIV surt anomenat amb formes llatinitzades “castro scisso”, “Castriscisi” i “Castri-talliati”.
L’any 1375, quan el rei Pere “el Cerimoniós” erigí el comtat de Cardona, inclogué aquest castell que es trobava dins la vegueria de Bages.
En el fogatjament de 1381 comptava amb 26 focs, pertanyia al comte de Cardona.
L’any 1564 n’era castlà Bernat de Peguera.
Al segle XVII, el duc de Cardona posseïa tota la jurisdicció civil i criminal d’aquest lloc.