La primera referència que es té d’aquest castell està relacionada amb un conveni entre el bisbe de Barcelona i “Guitardo de Muredine” l’any 978.
L’any 1023, el “castrum Murede” figura com un dels castells que posseïa la comtessa Ermessendis, i que posava com a penyora de la pau que li jurava al seu fill.
Al segle XII, la família Santa Coloma exercia la castlania d’aquest castell.
L’any 1223, el rei Jaume I donà aquest castell a Guillem de Santa Fe, quan aquest finà, el mateix monarca l’atorgà a Pere Ponç de Banyeres el 1228.
L’any 1292, el rei Jaume II prometé que mai seria alienat aquest castell i el seu terme, ni per ell ni pels seus successors, la universitat de Manresa contribuí amb 1.700 sous per a que el rei fes aquesta declaració.
L’any 1316, el rei vengué el castell amb tots els seus drets per 35.000 sous barcelonesos a Sibil•la, comtessa de Pallars i muller d’Hug de Mataplana.
Per aquestes dates surten diversos personatges que havien comprat a carta de gràcia aquest castell, un d’ells és Pere de Requesens, ciutadà de Tarragona, un altre és Pere de Grevalosa, ciutadà de Manresa.
L’any 1329, Berenguer de Guardiola, de Monistrol de Calders, n’era castlà.
L’any 1339, pertanyia a Hug de Montcada, però el rei Pere “el Cerimoniós” revocà aquesta donació, ja que entenia que era perjudicial a Manresa, al•legà que en el moment de la donació era menor d’edat.
L’any 1347 n’era castlà d’aquest castell Berenguer de Grevalosa.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 32 focs.
L’any 1363 n’era senyor Bernat d’Olzinelles.
L’any 1375, Pere de Planella, casat amb Violant de Togores, comprà els drets i jurisdiccions d’aquest castell i d’altres al monarca. El succeí el seu fill Ramon, que era el senyor superior i alodial d’aquest castell.
El 9 de novembre del 1400, el rei Martí “l’Humà” adquirí aquest castell a Ramon de Planella per 7.000 sous barcelonesos. Al dia següent el va vendre a Ramon Sescomes, protonotari seu, per 9.750 sous barcelonesos. Quan aquest finà, heretà la seva filla Elisabet, casada amb Joan de Peguera. Posteriorment, mitjançant un enllaç matrimonial passà al segle XVII als Cordelles.
L’any 1706, l’arxiduc Carles d’Àustria, premià els serveis de Felicià Cordelles en la guerra contra els francesos, concedint-li el títol de comte en el Marquet de Mura, un any més tard l’elevà a marquès.
L’any 1804, la jurisdicció pertanyia al rei.
L’any 1930, Ramon de Dalmases i Vilavecchia rehabilità aquest marquesat.