Castells Medievals

La primera referència d’aquest castell data de l’any 967, quan Sala donà unes cases i uns terrenys en el terme d’aquest castell al convent de Sant Benet de Bages.
L’any 1086, Ramon Folc, vescomte de Cardona, llegà aquest castell, junt amb altres, a la seva Ermessendis, al germà Folc i als seus nebots.
L’any 1209 n’era castlà Bernat de Talamanca, casat amb Dolça.
Guillem de Talamanca, es va casar amb Dolça de Santa Coloma i ell adquirí el cognom d’ella, d’aquesta manera el patrimoni passà als Santa Coloma.
L’any 1288, Berenguer de Talamanca, senyor d’aquest castell, concedí perpètuament a Guillem Guifre de Rocafort la batllia d’aplegar els grans i la verema.
L’any 1305, Blanca de Talamanca, vídua de Berenguer, donà aquest terme a Elissendis de Vila. Bernat, fill de Blanca de Talamanca, fou batlle de Bagà el 1338, designat per Pere Galceran de Pinós, i el 1345 era veguer de Lleida.
Sembla ésser que Blanca i el seu fill Bernat devien finar vers el 1348 degut a la pesta negra, ja que consta com hereu d’aquest castell al germà Guillem.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 30 focs i es trobava dins la vegueria de Manresa, pertanyia a “Ramon de Talamancha”.
L’any 1380, l’infant Joan vengué part de les seves jurisdiccions i el terme de Talamanca a Ramon Planella per 500 florins d’or. Un mes més tard Ramon de Talamanca comprà les mateixes jurisdiccions a Ramon Planella, que les conservà fins a la seva mort el 1392.
L’any 1427 n’era senyor Joan Berenguer de Talamanca, donzell.
L’any 1480, Margarida de Talamanca, casada amb Manuel de Planella, eren senyors dels castells de Talamanca i Calders, quan aquests finaren a l’inici del segle XVI, heretà llur fill Magí Francesc de Planella.
L’any 1624 n’era senyor Gispert de Planella i de Talamanca, quan aquest finà, heretà el seu fill Pere que es casà amb Constança d’Erill.
L’any 1714, en aquest castell hi hagué lluites entre l’exèrcit castellà i el català, capitanejat pel marquès de Poal.