Castells Medievals

Aquest castell surt documentat inicialment amb el nom de Godmar o Gomar, es possible que tingui relació amb el bisbe de Vic Godmar (886 – 899), ja que el 889 el rei Odó li concedí diverses possessions en el comtat de Manresa.
L’any 941, “Travesada” ven un hort situat en el castell de “Godmare” a “Amalrigo”.
L’any 1054, ja queda introduït amb el nou nom, quan Guillem, fill de Bernat, permutà la meitat dels alous que tenia als comtats de Barcelona i Manresa, per la meitat del castell “Castluç” amb Donuci, fill de Bernat; hom pensa que Guillem i Donuci o Donús eren germans.
L’any 1123 o 1153, Berenguer Sandred llegà aquest castell a la seva filla Ermessendis.
L’any 1129, es va jurar a Barcelona el testament de “Rodlandus”, que llegava aquest castell a Bertran Berenguer de Coaner.
En el segle XIII, Callús ja era parròquia.
L’any 1359 n’era senyor “Eymeric Sellent”, donzell i ciutadà de Manresa, va ésser procurador general d’en Pere Galceran de Pinós.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 20 focs i es trobava dins la vegueria de Manresa; en el de 1381, 14 focs, pertanyia a “Eymerich Salent”.
L’any 1432, Arnau de Sallent testà, heretant aquesta senyoria el seu fill Galceran, qui restà tutelat per l’oncle matern Joan Despuig fins el 1439.
L’any 1538 n’era senyor Francesc Alamany i Descatllar, aquest es va casar amb Jerònima Vila.
L’any 1708, el rei-arxiduc Carles III donà a Jaume Vicenç d’Alamany – Descatllar i de Puig, el títol de marquès de Callús. Aquest títol passà més tard als Despujol, marquesos de Palmerola.