Castellgalí

El topònim Castellgalí prové de “castrum Galindum o Galini” que significa “castell d’en Galí”.
La primera referència d’aquest castell data de l’any 867, quan Galí llegava un alou al seu fill.
L’any 1178, Sibil•la vengué aquest castell amb tot el seu terme als reis per 250 morabatins; aquests el confiaren a feudataris.
L’any 1323, Berenguer de Castellgalí reté homenatge al rei Jaume II per aquest castell. Quatre anys més tard el prestà al rei Alfons “el Benigne” i el 1336 al rei Pere “el Cerimoniós”.
L’any 1350, el Pere “el Cerimoniós” vengué aquest castell per 8.000 sous a Bernat de Torres o Sestorres, ciutadà de Manresa; la castlania la tindria Pinós de Celles, hereu d’en Berenguer de Castellgalí.
L’any 1357, el mateix monarca, per raó de les moltes despeses de la guerra contra el rei de Castella, vengué a Bernat de Terres, els imperis mer i mixt i tota la jurisdicció excepte la criminal per 6.000 sous barcelonesos.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 33 focs, pertanyia a “Dalmau Ses torres, Donzell” i es trobava dins la vegueria de Manresa; en el de 1381, 22 focs.
Entre 1366 i 1370, Bernat Sestorres tingué els béns confiscats per la corona.
L’any 1373, Blanca, vídua de Bernat, obtingué el privilegi per fer pagar durant un any, drets de pas a tots els forasters que entressin o sortissin de Castellgalí.
L’any 1413, Dalmau de Torres, casat amb Blanca Desfar, vengué aquest castell amb tots els drets i jurisdiccions a Lluís de Rajadell.
Durant la guerra contra Joan II, aquest castell fou pres pels partidaris de la Terra, als Rajadell, joanistes. Acabada la guerra, tornà als Rajadell.
L’any 1563, Lluís de Rajadell vengué aquest castell amb el seu terme a Pere Pau Bonaventura Bolet i a la seva muler Marianna Desvilar. El succeí llur fill primogènit, quan aquest finà, passà al seu germà Joaquim.
Durant la guerra de Separació n’era senyor Jeroni de Miquel, mestre de camp; l’any 1649 fou pres per les forces ciutadanes i portat al castell de Perpinyà i després al de Salses.
L’any 1673, Jeroni de Miquel vengué aquest castell a Josep d’Amigant i Ferrer per 7.200 lliures, tingueren el domini fins a l’extinció dels senyorius.