Castells Medievals

La primera referència del “castrum de Castelleto” data del 1179, quan “Arnaldus”, bisbe d’Urgell, el vengué al rei Alfons “el Cast”.
L’any 1279, Humbert de Rocafort, senyor de Castellet i la seva muller Sibil•la, vengueren els masos de les Vives i Serraïma, que pertanyien al terme del castell de Castellet, a A. de Grevalosa, ciutadà de Manresa.
L’any 1336 n’era senyor Guillem de Cirera; el mateix any, el cavaller Galceran de Cellers fou nomenat veguer de Manresa, s’enunciava senyor d’aquest castell.
L’any 1342, Guillem, fill de Ramon de Cirera i Blanca, successor per branca femenina d’Humbert de Rocafort, heretà totes les propietats i va rebre homenatge de Pere Ubach, fill del Mas Ubach, del terme de Castellet.
L’any 1343, el rei Pere “el Cerimoniós” vengué a Guillem de Cirera tot el dret que hi posseïa per 7.000 sous barcelonesos.
L’any 1352 n’era senyor Guillem de Camp.
En el fogatjament de 1358 comptava amb 48 focs; en el de 1365-1370, 21 focs; en el de 1381, 14 focs i pertanyia a “Johan de Seguelers”.
L’any 1360, Guillem de Camp vengué aquest senyoriu a Joan de Segalers, ciutadà de Manresa.
L’any 1384, Joan de Segalers, casat amb Francesca, donà aquest castell a llur filla Constança, que es casà amb Guillem de Tagamanent.
L’any 1393, el rei vengué la jurisdicció civil i criminal del castell de Castellet a Bernat de Talamanca, per 200 florins d’or d’Aragó.
L’any 1443, quan finà Constança, llegà la meitat dels seus béns a Anton Guillem de Muntanyans i a Eimeric de Sallent, anomenant al primer senyor del castell de Castellet.
L’any 1549, aquest castell encara es trobava en mans de la família Muntanyans, però tres anys més tard ho era Onofre de Cardona, domiciliat a Barcelona. El succeí el seu fill Jeroni de Cardona que n’era senyor del 1614 al 1631. Aquest es casà amb Helena Calvo; els succeí llur filla Teresa, casada amb Pou Amat de Terrassa, aquest tingueren un fill, Pau Amat i Cardona, que heretà aquest senyoriu el 1648, quan finà, el regentà la seva muller Eulàlia de Boixadors.
La família Amat tingué aquest senyoriu fins al segle XIX, quan l’any 1840 passaren tots els seus béns a l’Hospital General de Barcelona.