Ruïnes.
Folc Ermengol, fill de “Gila” i casat amb Arsendis, finà el 1078 quan era senyor dels castells d’Oló i d’Aguiló entre altres, va fer deixes a “Sancte Marie de Oloni”.
L’any 1176, en un testament es manifesten senyors del castell d’Oló i Aguiló, Pere d’Oló i Dolça.
L’any 1293, Guillem d’Aguiló pagà 150 sous de Barcelona a Berenguer de Cirera a compte de major quantitat, pel preu dels feus, potestat i altres drets en aquest castell.
L’any 1294, Pere d’Oló i el seu fill Arnau, senyors d’Aguiló, facultaren al cavaller Guillem d’Aguiló per reedificar aquest castell, però ells es reservaren la potestat.
L’any 1299, el cavaller Pere d’Oló donà els castells d’Oló, del Quer i Aguiló al seu fill Arnau.
L’any 1311, els marmessors de Blanca d’Aguiló arrendaren per cinc anys a Guillem Gasull, casat amb Guillema, el castell d’Aguiló amb el seu terme, amb l’obligació de satisfer-los el delme i la primícia i 60 sous anuals.
L’any 1331, Arnau d’Oló, casat amb Alamanda, concedí la batllia dels castells d’Aguiló i d’Oló a Bernat de Soler, ciutadà de Manresa.
L’any 1369, Ramon, abat de l’Estany, encomanà la batllia d’Oló i Aguiló a Bernat de Santfeliu, ciutadà de Vic.