Ruïnes.
La primera referència d’aquest lloc data de l’any 889, quan en un precepte s’indica els límits d’un alou que comprenia les viles d’Oló, Matacans i Torcó.
L’any 931 s’esmenta “in castro Olone”, dins el comtat d’Ausona.
Folc Ermengol, fill de “Gila” i casat amb Arsendis, finà el 1078 quan era senyor dels castells d’Oló i d’Aguiló entre altres, va fer deixes a “Sancte Marie de Oloni”. El succeí en aquest castell llur fill Pere Folc, casat amb Algardis o Adalgardis, l’any 1106 encomanà aquesta castlania a Ramon Bernat.
L’any 1120, en el testament del senescal Ramon de Montcada, llegà el castell d’”Oloni” al fill Otó.
L’any 1121, Berenguer de Queralt jurà fidelitat al comte barceloní pel castell d’”Olon” i altres.
L’any 1165, en el testament de Berenguer de Queralt llegava diversos castells a la seva filla Sibil•la, entre ells el d’Oló.
L’any 1176, en un testament es manifesten senyors del castell d’Oló i Aguiló, Pere d’Oló i Dolça.
L’any 1192, Ramon d’Olost llegava als seus fills Beatriu i Arnau, els castells d’Olost, Oló i Avinyó.
L’any 1196, en el testament de Sibil•la de Queralt, consta que el “castrum de Olone” entre altres eren de la seva possessió.
L’any 1263 n’era batlle d’Oló, Pere “de Turri”.
L’any 1268, Elissendis d’Oló i el seu fill Pere d’Oló arrendaven per dos anys, els profits d’aquest castell i terme per la quantitat de 1.350 sous.
L’any 1271, Elissendis, casada amb Berenguer de Castell, donà al seu fill Guillem per motiu de núpcies, els castells d’Oló i de Muntanyola i del casal de “Vilagerid”.
L’any 1294, Pere d’Oló reconeixia la tercera part d’aquest castell a Guillem de Castelló, cavaller i castlà.
L’any 1299, el cavaller Pere d’Oló donà els castells d’Oló, del Quer i Aguiló al seu fill Arnau.
L’any 1331, Arnau d’Oló, casat amb Alamanda, concedí la batllia dels castells d’Aguiló i d’Oló a Bernat de Soler, ciutadà de Manresa.
L’any 1333, el noble Ot de Montcada comprà aquest castell a Arnau d’Oló.
En el fogatjament de 1358 comptava amb 71 focs; en el de 1365-1370, 102 focs, pertanyia a l’església i es trobava dins la vegueria de Manresa.
L’any 1369, Ramon, abat de l’Estany, encomanà la batllia d’Oló i Aguiló a Bernat de Santfeliu, ciutadà de Vic.
L’any 1390, el batlle ho era Bernat Sesmoles.