Ruïnes.
La primera referència del “kastrum edrale” data de l’any 941, quan Unifred, vescomte de Cerdanya, i la seva muller “Guinedella”, el donaren al cenobi de Santa Maria de Serrateix.
Entre 1068 i 1095, Ramon Bernat, senyor de “Castro Edral”, jurà fidelitat a Guillem Ramon, comte de Cerdanya, per diversos castells, entre ells el de Castelladral.
L’any 1094, el comte Guillem Ramon disposava del “castrum Edral” en el seu testament. Quan el comte finà, Ramon Bernat de Castelladral jurà fidelitat a Bernat Guillem, fill de Guillem Ramon.
L’any 1135, Ramon Bernat tornà a jurar fidelitat per diversos castells, entre ells el de “Castel Edral”, però aquesta vegada al comte barceloní Ramon Berenguer IV.
L’any 1315, el rei Jaume II determinà que els termes de Coaner, Torroella i “Castelledral” pertanyien a la vegueria de Manresa.
L’any 1358, el “Castri Edralis” pertanyia a “Petrus de Olivella”.
L’any 1360, el rei vengué diverses jurisdiccions, entre ells la de Castelladral a favor dels consellers de Manresa.
En el fogatjament de 1365-1370, “Castell adral e vall de peres” comptava amb 44 focs, pertanyien a Pere de Vilalta i es trobava dins la vegueria de Manresa; en el de 1381, 31 focs i pertanyia a Vilalta de Cardona.
L’any 1400, el rei Martí “l’Humà” prometé que mai no serien alienades les jurisdiccions de Castelladral i Castellar.
L’any 1413, Joan de Peguera, senyor dels termes del Mujal, Maçadella i Castelladral, prestà homenatge i fidelitat per aquests llocs al rei Ferran “el d’Antequera”.
A començaments del segle XVII n’era senyor “Jacinto de Paguera”.