Castells Medievals

La primera referència d’aquest indret data de l’any 1025, quan en un plet per un alou en el terme del “Bugo” entre Unifred i Arnal, fills de “Fruyano”, amb el monestir de Sant Benet de Bages, surt esmentat com “Ridagellensi”.
L’any 1063 surt esmentat el “castri Ridagel” com a límit del castell de Grevalosa.
L’any 1113 n’era castlà “Raimundus Tedballi”.
L’any 1123 o1153, Berenguer Sendred, casat amb Sicardis, llegà la castlania d’aquest castell, juntament amb altres, al seu fill Guillem.
L’any 1286, Berenguer de Rajadell, senyor d’aquest castell, s’embarcà a les ordres del rei Alfons II per a l’empresa contra Mallorca.
L’any 1309, el monarca concedí a Berenguer de Rajadell, el títol de veguer d’Osona i Bages, Vic, Berga, Berguedà, Ripoll i Ripollès, amb un salari de 3.000 sous barcelonesos.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 49 focs, pertanyia a “Johan berenguer de raiadell” i es trobava dins la vegueria  de Manresa.
Durant la guerra de la Generalitat contra el rei Joan II, la família Rajadell va quedar dividida, mentre Joan Berenguer de Rajadell, addicte a la Terra, fixà la seva residència a Manresa, Manuel de Rajadell, senyor del castell de Castellbell, era addicte al rei Joan. Aquesta guerra deixà malmès aquest castell.
L’any 1480 n’era senyor el donzell Francesc de Rajadell, fill de Joan Berenguer. El succeí el seu fill Lluís de Rajadell, casà en segones núpcies amb Caterina de Tragó; quan finà en Lluís, ella contragué segones núpcies amb Damià de Rajadell; quan ella finà, passà a la família Cruïlles. Quan Guiomar de Cruïlles maridà amb Bernat d’Aymerich, aquest castell passà posteriorment a formar part d’aquesta família.
En el segle XVIII, Anna Aymerich, filla de Bernat, es casà amb Domenico de Pignatelli. Aquesta darrera família en el segle XIX es vengué totes les possessions que tenia a Rajadell i a altres llocs.
Al segle XX n’era propietari Francesc Pons Genescà, ciutadà de Manresa.