Bon estat.
Aquest castell es trobava situat en un lloc molt estratègic, ja que vigilava el pas de Manresa al Lluçanès.
En un precepte del 889, la vall d’Artés pertanyia a la seu vigatana.
L’any 938 hi hagué un judici als homes d’Artés que havien usurpat a l’Església diversos drets i terres. Sunyer, comte de Barcelona i fill de Guifre, es traslladà juntament amb el comte Guadall i el procurador del bisbe, obligant als usurpadors a reconèixer els drets episcopals.
L’any 1078, el bisbe Berenguer encarregà aquest castell a Ramon Guifre de Bages i aquest el confià a Berenguer Seniofred d’Artés.
L’any 1111, Ramon Guifre jurà fidelitat al bisbe Ramon.
L’any 1156, el bisbe Pere infeudà la batllia d’Artés a Ramon de Manresa, casat amb Guilla.
L’any 1159 n’era castlà Arnau de Roca, casat amb Dolça.
L’any 1199 n’era castlà Guillem de Guàrdia.
L’any 1226, el rei Jaume confirmà aquest castell com a possessió de l’Església de Vic.
L’any 1240, el bisbe Bernat Calvó vengué per un any els fruits de conreu que li pertanyien en aquest castell a G. Traver per 1.700 sous.
L’any 1264, el bisbe comprà la batllia d’aquest castell a Pere de Mercader, de Moià.
L’any 1322 n’era batlle Guillem Croat.
Al segle XIII, Artés, Sallent i Castellnou pertanyien a la mateixa baronia.
En el fogatjament de 1365-1370, les tres localitats abans mencionades comptaven amb 238 focs. La presó de les tres localitats es trobava en el castell d’Artés.
En el fogatjament de 1381 comptaven les tres localitats amb 143 focs.
En el segle XVII seguia pertanyent al bisbe de Vic.