Ruïnes.
La primera referència del “castro Galliano” data de l’any 1045, quan Bernat Guifre de Balsareny feu una concessió a la canònica de Vic.
L’any 1063, Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, encomanà el castell de Balsareny i el de “Galian” als germans “Bernardum et Mironem Riculfi”.
Al segle XIII es trobava en poder de la família Pinós.
L’any 1278, amb motiu de la guerra que es produiria entre el comte de Foix i Ramon Folc de Cardona, d’una banda, i el rei, d’altra banda. Aquest darrer demanà a Galceran IV de Pinós la potestat dels castells que per ell tenia, un dels quals era el de Gaià.
En el fogatjament de 1358 comptava amb 39 focs i pertanyia a l’abat de l’Estany; en el de 1365-1370, 25 focs.
L’any 1379, el rei Pere vengué la jurisdicció d’aquest castell a Ferrer de Castellet.