Ruïnes.
La primera referència de la “Menrese civitate” data de l’any 889 en un precepte del rei franc Odó.
L’any 908 ja surt esmentat el comtat de Manresa.
Vers l’any 1000 hi hagué una ràtzia sarraïna que entrà pel Penedès i arribà al Llobregat, quedant destruïda la ciutat de Manresa.
L’any 1045 n’era senyor Bernat Guifre de Balsareny. Posteriorment, vers el 1063 el va posseir Guifre Guitard, fill de Guitard “Nigro”, quan prestà homenatge de fidelitat als comtes Ramon Berenguer I i Almodis, pel “chastro de Minorisa” i el de “Balçaren”.
Quan finà Ramon Berenguer III, el “comitatum Minorise” fou heretat pel seu primogènit, Ramon Berenguer IV.
L’any 1227, el rei Jaume I assignà 25.000 sous al vescomte de Cardona, per les penyores que el monarca tenia a Manresa, Tagamanent i Piera.
L’any 1290, Agneta, casada amb Guerau d’Aguiló, vengué la castlania d’aquesta ciutat al rei Alfons.
L’any 1300, Guillema de Montcada adquirí aquesta senyoria del rei Jaume II, dos anys més tard tornà a ésser propietat de la corona, aleshores es traspassà a Bernat de Manresa.
L’any 1351, el rei Pere “el Cerimoniós” declarà la no alienació dels comtats i vegueries de Girona, Vic i Manresa.
L’any 1355 n’era batlle reial Francesc de Manresa.
L’any 1360, la ciutat de Manresa comprà les jurisdiccions de Castellar i del Seguer al rei.
L’any 1375, Galceran de Canelles era capità de Manresa i Bages, pel rei.
Les muralles d’aquesta ciutat del segle XVII foren enderrocades en el segle XIX.