Ruïnes.
La primera referència d’aquest indret data de l’any 1158, quan Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, donà el lloc de Santa Maria d’Alforja, amb la seva vall, a Ramon de Ganegot, amb la intenció que el repoblés i fortifiqués.
L’any 1170, Ramon i Bernat de Ganegot i Berenguer de Cambrils atorgaren carta de població als habitants d’Alforja, concedint-los els usos i costums de Siurana.
L’any 1194, quan Romia, filla major de Ramon de Ganegot, es va casar amb Bertran de Castellet, rebé del seu pare la meitat de la dominicatura d’Alforja.
Els drets sobre aquest terme no devien estar gaire clars, ja que l’any 1198 hi hagué una concòrdia entre Berenguer de Cambrils i la família Ganegot, sobre aquest assumpta.
L’any 1201, Berenguer de Castellet donà permís a Berenguer de Cambrils per a poder habitar aquest castell, però sempre en feu de Romia de Ganegot.
L’any 1200, Romia va maridar-se de nou amb Bernat dels Arcs, quan finaren tots dos, els va succeir llur fill Pere dels Arcs, que es va negar a reconèixer que tenia Alforja en feu de la mitra de Tarragona. L’any 1243, quan es trobava greument malalt, constituí com hereu universal dels seus béns al monestir de Santa Maria de Bonrepòs; l’abadessa del monestir el va vendre, juntament amb els Arcs, a l’arquebisbe Pere d’Albalat.
Alforja va ésser centre de la baronia d’Alforja, que incloïa els llocs de les Borges, Riudecols, les Irles, els Banys, els Domenys, Cortiella, els Arcs, les Benes, les Voltes i Tascals.