Desaparegut.
La primera referència d’aquest indret data de l’any 1152, quan Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, donà aquest terme a Ponç de Regomir.
L’any 1155, el mateix comte concedí als habitants de Cambrils una carta de poblament, amb l’única obligació de satisfer els delmes i les primícies.
La família Cambrils va tenir la castlania del terme fins al principi del segle XIII.
L’any 1275, Jaume I confirmà la castlania a Joan Sabater.
L’any 1295, l’infant Pere, amb vista a la seva boda amb Guillema de Montcada, va fer hipotecar el castell i la vila de Cambrils.
Cambrils va ésser de domini reial fins el 1391, quan el rei vengué tots els seus drets jurisdiccionals a l’arquebisbe Ènnec de Valterra, que el mantingué fins el 1436, llavors els habitants es redimiren i tornaren al domini reial.
L’any 1449, Cambrils rebé el privilegi de ser carrer de Barcelona.
Quan va esclatar la guerra entre la Generalitat i el rei Joan II, Cambrils es posà a favor del bàndol de la Terra, però quan caigué Tarragona, tornà a mans del rei Joan II; llavors el monarca atorgà la castlania als Cardona.
L’any 1640, durant la guerra dels Segadors, aquest castell va ésser destruït per les tropes comandades pel marquès de los Vélez.
Quan varen ésser extingides les senyories en el segle XIX, encara era de domini reial.