Ruïnes.
En aquest indret hi hagué una fortalesa sarraïna que depenia de l’emir de Siurana, quan els cristians els varen fer fora, el comte Ramon Berenguer IV donà a “Pratis” carta de poblament en el 1159, el domini el tenia Guillem de Castellvell.
L’any 1324, el rei Jaume II creà per al seu fill Ramon Berenguer el comtat de les Muntanyes de Prades, més tard, en el 1341, el permutà pel d’Empúries amb el seu germà Pere I d’Empúries.
L’any 1358, quan Pere de Prades ingressà monjo franciscà a Barcelona,el comtat de Prades i la baronia d’Entença l’heretà el seu segon fill Joan, que el va governar fins el 1414, finant octogenari. El comtat no trigà a passar a Joana, germana de la reina vídua Margarida.
L’any 1425, quan finà Alfons II de Gandia sense fills legítims, es va arribar a un acord i el vescomte de Vilamur va ésser reconegut com a comte de Prades.
L’any 1445, Joan Ramon Folc III era comte de Prades i des del 1471 comte de Cardona.
Durant la guerra de la Generalitat contra el rei Joan II, el Bastard de Cardona, germà natural del comte, servia al rei per les comarques tarragonines.
Quan R. Folc III finà el 1486, el va succeir el seu fill Joan R. Folc IV, fruit de la seva primera muller Joana d’Urgell.
L’any 1491, esdevingué marquès de Pallars i primer duc de Cardona. L’any 1506, el rei concedí la baronia d’Erill, i finà el 1513 a Arbeca.
L’any 1651 la vila estava en poder dels francesos, però el governador de Tarragona la va conquerir després de batallar durant nou dies.