Ruïnes.
També se’l coneix per castell del Camarer.
La primera referència de Reus data de l’any 1154, quan Robert d’Aguiló, príncep de Tarragona, trobant-se agonitzant manifestà que havia donat aquesta vila a l’església de Sant Fruitós. Al mateix temps, Bernat Tort, arquebisbe de Tarragona, cedí dues terceres parts a la jurisdicció de la vila de Reus, a Bertran de Castellet, que seria el castlà en feu de la Mitra.
L’any 1171, es va crear l’ofici de cambrer, encarregat de l’administració de les rendes i posseïdor de la jurisdicció temporal de la vila i el seu terme.
L’any 1185, el cambrer concedí als veïns de Reus la carta de poblament.
L’any 1229, Bernat de Bell-lloc, castlà de Reus, vengué al cambrer i als veïns de reus una part dels dominis que tenia en aquest lloc per 4.700 sous barcelonesos.
L’any 1296, un mur circuïa la vila que comptava amb dues portes, la de Monterols i la Porta Nova.
L’any 1332, l’infant Joan d’Aragó, arquebisbe de Tarragona, intervení per tal que els calabossos del castell reunissin millors condicions.
L’any 1349 n’era castlà Bernat d’Olzinelles, aquesta família, una de les més riques de Catalunya, mantingué aquesta castlania fins a la darreria del segle XIV.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 335 focs i pertanyia a l’arquebisbe; el de 1381, 355 focs, del “Cambrer de Tarragona”.
Un manament de l’any 1370 deia que durant vint anys, els impostos dels articles de primera necessitat serien invertits en la reparació i construcció dels murs de reus.
L’any 1397, com els béns del castlà Joan d’Olzinelles estaven embargat,el papa Benet XIII adquirí en subhasta pública a Tarragona, la castlania de Reus, per 50.000 sous.
L’any 1413, el mateix papa fou expulsat Pontífex i sabent que hom volia detenir-lo, s’escapolí cap a Peñíscola.
L’any 1464, Reus estava circuïda per una muralla emmerletada amb 28 torres.
Quan esclatà la guerra de la Generalitat contra el rei Joan II, el cambrer Pérez, joanista, seguí les ordres de l’arquebisbe Urrea.
El darrer cambrer fou Berenguer de Cervelló l’any 1543. Posteriorment passà a la Mitra el 1581.
L’any 1623 i el 1678, el capítol cedí els solars que li restaven del castell a diversos particulars.