Desaparegut.
L’any 1150, el príncep Robert i la seva muller Agnès varen donar aquest lloc a Guerau Pere, amb l’obligació de bastir un castell del qual Robert pagaria dos terços de les despeses i la resta el castlà. Això no es va dur a terme i un any més tard el mateix príncep atorgà el lloc de Riudoms a Arnau de Palomar, amb el pacte que hi alcés un castell. Aquest seria pagat a mitges entre les dues parts, Arnau de Palomar tindria la meitat de la fortalesa i l’altra meitat en feu dels Aguiló, sempre sota l’alt domini de l’arquebisbe.
L’any 1287, quan finà l’arquebisbe Bernat d’Olivella, instituí que els seus marmessors compressin la castlania i el feu de Riudoms al castlà, que era Berenguer de Puigverd.
L’any 1292 a causa de les deutes, Ramon d’Anglesola i Bernat de Ribes, vengueren el castell al capítol de la catedral de Tarragona per 42.000 sous. El paborde n’aportà 32.000 i el cambrer 10.000, ambdós acordaren concedir a l’arquebisbe Rodrigo Tello, la meitat del castell amb les seves pertinences. Aquest castell restà partit en dues meitats amb un mur mitjancer i amb una porta individual per a cada part.
L’any següent l’arquebisbe es va fer amb els drets del capítol, llavors i fins al segle XIX l’arquebisbe fou senyor d’aquest indret.