Restaurat.
L’any 1153, Siurana fou conquerida pels cristians, nou anys més tard, Albert de Castellvell ocupà Escornalbou en nom del comte de Barcelona.
L’any 1170, el rei Alfons donà Escornalbou al canonge tarragoní Joan de Sant Boi, per tal que s’hi edifiqués un convent agustinià.
La primera referència del “castro de Cornu Bovis” data de l’any 1172, quan surt esmentat en la delimitació dels termes de Siurana, de fet, Escornalbou estava dintre els límits de Siurana, la capital del valiat.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 40 focs i pertanyia a l’arquebisbe.
L’any 1408, el rei Martí “l’Humà” destinà 400 focs per a reparar aquest castell.
L’any 1462 custodiava aquest castell Berenguer Martí, castlà de Cambrils.
En el segle XVIII la baronia d’Escornalbou estava formada per Colldejou, Vilanova d’Escornalbou, Riudecanyes, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella i l’Argentera.
L’any 1908, l’historiador Eduard Toda i Güell l’adquirí i el va transformar en una residència senyorial.