Castells Medievals

Tortosa va ser conquerida pels musulmans vers el 715 fins al 1148.
Tortosa que era un valiat comprenia un territori força extens, posteriorment s’erigí en taifa independent, el primer reietó fou l’eslau Nàbil (1019-1035), el segon fou Mokatil (1038-1056), el succeí Iala i a aquest, una altra vegada Nàbil (1061), governant a les ordres del rei sarraí de Saragossa, Moctàdir ben Hud.
A la meitat del segle X s’establiren pactes entre el comte de Barcelona i els musulmans de Tortosa.
En el testament del comte Ramon Berenguer “el Vell” del 1076, esmenta que Tortosa i el riu Ebre eren del seu domini.
Per aquesta època, Rodrigo Díaz de Vivar “el Cid” atacava les fronteres de Tortosa governades per Mundsir Alhagib –rei de Lleida, Tortosa i Dénia-, aquest darrer, demanà ajuda al comte barceloní.
L’any 1090, quan finà Mundsir Alhagib, quedà Tortosa, Dénia i Xàtiva sota la regència dels Beni Betir, aquests al sentir-se abandonats per Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, sol•licitaren el protectorat del Cid.
L’any 1092, Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, Sanç Ramírez, rei d’Aragó, aliats amb Alfons VI, rei de Castella, assetjaren Tortosa per terra i per mar amb un estol de 400 naus, l’empresa fou infructuosa.
El 29 de juny del 1148, sortí de Barcelona la flota catalana amb 260 vaixells i la genovesa amb 266, dos dies després desembarcaven a dues milles de Tortosa; durant l’assetjament hi hagué una treva, però el 30 de desembre del mateix any, els mateixos moros de la Suda hissaren las senyera del guanyador. L’any següent caigueren les places de Lleida i Fraga.
La república de Gènova estava tan orgullosa de la seva col•laboració en la conquesta de Tortosa, que adoptà la creu de sant Jordi per a les seves armes nacionals.
L’any 1149, Tortosa es repartí de la següent manera: una part pels genovesos; una altra amb el castell de la Suda, per a Guillem Ramon de Montcada “el Senescal”; i la tercera per al comte.
L’any 1153, els genovesos vengueren la seva part de la ciutat de Tortosa al comte-rei. A partir d’aquest moment el comte tenia dues parts i els Montcada la tercera part, ja que aquest darrer no tenia la guarnició a la que estava obligat, la cúria barcelonina fallà en favor del comte i obligà als Montcada a posar la guarnició que estava establert.
Quan morí Ramon Berenguer IV l’any 1162, el domini de Tortosa el tingué el rei Alfons “el Cast” i els Montcada; l’any 1181, el rei concedí a la milícia del Temple tota la ciutat de Tortosa amb el castell.
En aquesta època a Tortosa hi havia una aljama sarraïna i una altra jueva, això indica que havia tres grups ètnics –el cristià, el sarraí i el jueu-.
L’any 1208, el rei Pere “el Catòlic” cedí en vitalici la ciutat i el castell de Tortosa a Guillem de Cervera, aquest els tornà als templers el 1214.
L’any 1272, ciutadans i senyors de Tortosa aprovaren l’anomenada “Composició de Josa”, que fixava els drets i les obligacions respectives.
Durant el segle XIV i XV a Tortosa tingueren lloc diverses corts catalanes i generals.
L’any 1329, el rei Alfons “el Benigne” es casà en segones núpcies amb la infanta Elionor, filla de Ferran IV de Castella, d’aquesta unió nasqué l’infant Ferran, per al qual es construí el marquesat de Tortosa.
En la guerra de la Generalitat contra Joan II, Tortosa estigué al costat de la Diputació catalana, els castellans guanyaren la ciutat el 1466.
L’any 1642, el mariscal La Mothe assetjà Tortosa durant tres dies, però aquesta es defensà heroicament i el mariscal fracassà en el seu intent.
L’any 1648, el governador Diego de Brizuela incapaç de defensar el castell, el rendí al mariscal Marchin i al virrei Schomberg; dos anys més tard fou conquerida pel marquès de Mortara, guanyador de Flix i de Miravet.
L’any 1708, en la guerra de Successió fou presa pel duc d’Orleans.
L’any 1810, en la guerra napoleònica va ésser lliurada al general Suchet.
Durant les guerres civils carlistes del segle XIX, Tortosa es fortificà completament.
En la guerra civil del segle XX hi hagué un front de batalla que durà vuit mesos.
L’any 1972, es va determinar convertir el castell en “Parador Nacional de Turisme”.