Castells Medievals

En el mateix lloc on avui es troba el castell i els seus voltants hi havia un petit poblat ibèric.
Segons l’historiador Pella, el primer senyor d’aquest castell fou Arnust de Begur l’any 1019; el va succeir Udalard Gausfred.
En una escriptura de venda de l’any 1057 entre la comtessa Ermessendis i Ramon Berenguer I i Almodis, comtes de Barcelona, afectà als comtats de Barcelona, Girona, Ausona i Manresa, surt el castell de Begur entre altres.
Entre els anys 1057 i 1059, el senescal Amat Eldric, conseller i almoiner d’Ermessendis, jurà fidelitat per diversos castells, entre ells el de Begur, a la comtessa Almodis.
Bernat de Peratallada tenia aquest castell en feu pels comtes barcelonins, aquests es reservaven la terça part del coral i del peix del terme que va del castell a Pals fins a Vall-llobrega.
En el fogatjament de 1358 comptava amb 51 focs i pertanyia a Blanca de Begur, en el de 1365-1370, 38 focs i pertanyia a Gilbert de Cruïlles, casat amb Elvira de Puigpardines; els succeí llur fill Jofre Gilabert.
La jurisdicció de Begur i altres va ésser venuda a carta de gràcia pel rei Pere “el Cerimoniós”.
Aquest castell passà a mans de la família Cruïlles que no va ésser gaire popular, ja que els remences de l’Empordà els odiaven.
L’any 1468, Joan d’Anjou, duc de Lorena, s’apoderà d’aquest castell i ordenà la seva demolició.
A mitjans del segle XV, Begur assolí la distinció de “carrer de Barcelona”.
L’any 1604, el poble es redimí al comprar els seus drets a Carles de Vilademany i de Cruïlles.
Durant la guerra napoleònica, els francesos varen ocupar la vila; l’any 1810, els soldats anglesos i espanyols s’apoderaren de Begur i l’almirall anglès Doyle va fer volar el castell.