Enderrocat.
La primera referència d’aquest indret data de l’any 991.
L’any 1055, Ramon Berenguer I i Almodis, comtes de Barcelona, signaren un conveni amb Bernat Tedmar, on els comtes li donaven en penyora la quarta part de les dècimes de la parròquia de “Sancti Martini de Palafrugel”.
L’any 1062, Dalmau Bernat de Peratallada es comprometia en un conveni amb Ramon Berenguer I i Almodis, comtes de Barcelona, a guardar i defensar el “Palacio Frugelli”, “Lofrid” i “Torrodela”.
L’any 1196, Dalmau de Palol posseïa aquesta vila en nom del rei Alfons “el Cast”, quan Dalmau morís havia de passar a l’orde del Sant Sepulcre.
L’any 1173, Palafrugell formava part en l’esponsalici que el rei Alfons donava a la seva muller, Sança de Castella.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 213 focs i pertanyia al prior de Santa Anna, de Barcelona.
L’any 1372, el rei com necessitava diners per la seva empresa a Sardenya, vengué a l’església el dret de bovatge sobre aquest castell i altres.
L’any 1387, el rei vengué al prior la jurisdicció criminal del terme, esdevinguem-ne omnímode senyor i manà aixecar forques.
En la guerra contra Joan II, Palafrugell capitulà al mateix temps que diverses poblacions veïnes.
L’any 1471, el rei Joan vengué les jurisdiccions civil i criminal del castell de Palafrugell a Bernat Margarit, senyor del Castell-Empordà, per 6.000 florins.
L’any 1485, els remences intentaren infructuosament apoderar-se de Palafrugell.
L’any 1509, la batllia tenia 160 focs.
L’any 1600, tenia plaça de mercat fora els portals del castell.
L’any 1714, se li concedí llicència al prior de Santa Anna per a poder celebrar mercat tots els dijous.