També anomenat castell de "Benedormiens".
La primera referència d’aquest lloc data de l’any 914, quan Gersinde vengué la meitat de la vall de Llagostera, on “de parte orientis in termines de Valle Arace vel Penitese sive in mari”.
Una escriptura de l’any 1041 indica que la custòdia d’aquest castell fou feta a la comunitat del monestir de Sant Feliu de Guíxols, regida per l’abat Landric. La comtessa Ermessendis i el bisbe de Girona Pere Roger, eren germans i fills del comte Roger I de Carcassona-Coserans i Adelais, confiaven aquest castell als monjos i aquests obtenien els delmes i primícies en la parròquia de Santa Cristina. Posteriorment, Ermessenda es casà amb el comte Ramon Borrell.
L’any 1053, els monjos i la comtessa Ermessendis renunciaren a aquest castell en favor de Bernat Gaufred.
L’any 1099, l’abat Esteve cedí la castlania a Ramon Gausfred; l’any 1197, l’abat concedí la castlania a Guerau de Lladó.
L’any 1372, el rei Pere “el Cerimoniós” vengué el dret de bovatge del “castrum de Aredo” al monestir.