La documentació d’aquest castell pot portar confusió amb l’homònim que es troba a la Segarra.
A la segona meitat del segle XI es va fer una convinença entre Bonfill, fill de Jocelenda i Ramon Berenguer I i Almodis, comtes de Barcelona per la “forteza que dicunt Talada”.
L’any 1271, Hug V, comte d’Empúries, vengué per 300 sous barcelonesos de tern, totes les joves (serveis de treball) que li devien en els castells de Verges i de la Tallada a la universitat de la parròquia d’Ullà.
L’any 1309, Ponç Hug IV atorgà com a fermança matrimonial, la Tallada entre altres viles i castells, per l’enllaç del seu fill Malgaulí amb Elisabet, filla del rei Frederic III de Sicília.
Quan finà Ponç Hug IV, l’economia dels comtes d’Empúries no estava sanejada, llavors Magaulí (Ponç Hug V) va fer algunes vendes, entre elles la d’aquest castell, el va adquirir Francesc Otger.
Durant els enfrontaments que hi hagué entre Joan I, comte d’Empúries i el rei Pere “el Cerimoniós”, el comte empordanès cedí aquest castell juntament amb els de Verges, Bellcaire i Empúries, al capità Bita.
L’any 1385, aquest castell fou rendit al rei Pere “el Cerimoniós” que l’incorporà a la Corona.
Posteriorment aquest lloc estava integrat a la baronia de Verges i l’any 1418 la posseïa el vescomte Dalmau de Rocaberti. El succeí el seu fill Martí Joan el 1454.
Al segle XVII pertanyia al rei.
