Castells Medievals

Hom pensa que el nom d’aquest lloc deriva de “cruciculas” que significa encreuament de camins.
El primer esment d’aquest indret data de l’any 991.
A l’arxiu de Sant Jeroni de la Murtra, surt documentat que el 1114 Jofre de Cruïlles acompanyà a Ramon Berenguer III a la conquesta de Mallorca. El succeí Guerau de Cruïlles que es casà amb Guillelmus, filla del vescomte de Cabrera. A Guerau el succeí Humbert de Cruïlles com a senyor del castell homònim.
L’any 1148 consta com a senyor Gilabert de Cruïlles, possible successor d’Humbert.
L’any 1240, Gilabert de Cruïlles i la seva muller Cecília vengueren la jurisdicció de Vila-sacra a la comunitat de Sant Pere de Roda.
L’any 1259, el mateix Gilabert cedí al rei les rendes d’aquest castell pel deute de 8.000 sous que tenia amb ell.
L’any 1351 n’era senyora d’aquest castell Contança, vídua de Gilabert de Cruïlles; Pere d’estanyol n’era el batlle.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 97 focs; en el dimanat de 1359, 63 focs.
L’any 1372, el rei Pere “el Cerimoniós” per poder fer front a les despeses de la guerra de Sardenya, vengué el dret de bovatge de “Crudilles” entre altres.
L’any 1442, les poblacions de Cruïlles, Corçà i Sant Sadurní esdevingueren “carrer e membre” de Barcelona.
Durant la guerra de Catalunya contra Joan II, Bernat Gilabert, baró de Cruïlles, fou un dels caps de l’exèrcit del comte de Pallars. Membres de la mateixa família Cruïlles militava en camps oposats.
L’any 1467, la reina, després d’haver sotmès aquest castell, l’encomanà a Gilabert de Cruïlles.
Al segle XVII, la batllia de Cruïlles era en poder del rei, comprenia les poblacions de “Cruïlles, Sant Miquel de Cruïlles, San Juan de Salellas, Sant Cebrià dels Says, Pastells, Rabioses”.