Castell de Monells

Vers mitjan segle XII, Monells constituí un senyoriu que era posseït per Simó de Palau, vescomte de Bas.
L’any 1280, Sibil•la que s’havia casat amb el comte Hug V d’Empúries vers el 1262, vengué el vescomtat de Bas i el castell de Monells al rei Pere “el Gran”, i els castells de Milany, Vallfogona, Llaiers i Puigmal a Dalmau de Palau, possiblement nebot seu.
L’any 1281, aquest castell fou venut al bisbe Girona.
L’any 1285, el rei Pere “el Gran” premià els serveis atorgats amb motiu de la invasió francesa per Ponç Hug IV, fill de Sibil•la, que li concedí la investidura del vescomtat de Bas i dels castells i viles adquirides de Sibil•la.
Vers l’any 1284, la lleuda d’aquest castell fou venuda per 100 sous.
L’any 1300, el rei Jaume II vengué el bovatge de la vila i de la batllia de Monells a Ponç Hug IV, comte d’Empúries.
Vers l’any 1303 hi hagué unes disputes entre el rei Jaume II i el comte Ponç Hug IV, la qüestió va anar a més i l’any 1311 les forces del rei envaïren les terres d’aquest comtat; l’any 1313, el comte es va sotmetre.
L’any 1316, Malgaulí, fill del comte, vengué aquest castell a Pere Amorós de Cotlliure.
Al segle XV, la senyoria d’aquest castell recaigué en Francesca de Santfeliu, filla de Bernat i casada amb Bernat de Margarit el 1421.
L’any 1462 pertanyia a Bernat de Senesterra, vassall de la mitra de Girona.
L’any 1485, els remences assaltaren aquest castell.
Vers 1831, Monells pertanyia per meitats a la Corona i al marquès de Vilana, senyor de Millars.