Desaparegut.
A l’edat mitjana se’l coneixia amb el nom de castell de Sadet.
L’any 1052, apareix esmentat en el cartoral de Carlemany que aquest castell el posseïa Amat Vives que el tenia en feu per Berenguer, bisbe de Girona.
L’any 1103 hi ha una convinença per aquest castell entre el capítol de Girona i Ramon Arnau.
La família Anglès seguí senyorejant aquest castell fins que en el 1319, Ramon Arnau vengué el seu alou al bisbat.
En el fogatjament de 1359 comptava amb 41 focs i pertanyia al bisbe de Girona.
L’any 1372, el rei com necessitava diners per la seva empresa a Sardenya, vengué a l’església el dret de bovatge sobre aquest castell i altres.
L’any 1442, la reina Maria incorporà a la corona els llocs de Cruïlles, Corçà i Sant Sadurní, i quedaven constituïts perpètuament com carrer de Barcelona.