La primera referència on surt esmentat “Pubol” data de l’any 1017, hom pensa que deriva de “Populu”; el castell surt per primer cop el 1065 i s’esmenta “Pubal”, és un document entre els comtes de Barcelona i Gausfred Bastons.
L’any 1118 n’era senyor d’aquest castell i del de Cervià, Guillem Gausfred, fill o nét de Gausfred Bastons, aquell mateix any Guillem prestava fidelitat a Ramon Berenguer III i la seva muller Dolça, comtes de Barcelona, per aquest castell.
L’any 1149, Guillem Gausfred vengué aquest castell i el de Cervià amb el consentiment dels comtes de Barcelona a la família de Llers.
L’any 1234, el rei aprovà la compra d’aquest castell i de la vila que va fer Hug de Cervià a Guillem de Cervià, que els tenia que tindre en feu pel monarca.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 45 focs i pertanyia a “Jaspt de Campllonch”.
L’any 1422, Alfons “el Magnànim” empenyorà a Bernat de Campllong el feu d’aquest indret per 1.900 florins.
Al segle XV pertanyia a la família Corbera.
Riambau de Corbera, senyor de Púbol i virrei de Sardenya, es va casar amb una Foixà, i finà el 1453.
L’any 1438, el rei Joan II empenyorà tota jurisdicció del lloc de Púbol a Berenguer Joan de Requesens per la quantitat de 2.000 florins.
Durant la guerra civil contra Joan II, n’era senyor Antoni Guillem de Muntanyans, defensor de la causa catalana, fou expulsat del seu castell el 1464, pel seu propi fill Francesc, ardent joanista.
L’any 1468, passà en poder de la Generalitat, el guardà Bertran d’Issa, donzell de la ciutat de Massella; aquell mateix any va ésser donat al provençal Folc d’Agoult, cambrer de Joan d’Anjou, duc de Lorena.
Al segle XVII pertanyia a Josep Tormo de Barcelona.
Al segle XX el va comprar el pintor Salvador Dalí.
