Castell-Empordà

Aquest castell fou bastit  en època tardana, entre els segles XIII i XIV, hom pensa que devia acabar-se vers el 1300, un any més tard, Ponç Hug el donà al cavaller Guillem de Vilagut. Posteriorment aquest llinatge apareix com a senyors d’aquest castell que passà de pares a fills fins que el 1413, Bernat de Santfeliu l’adquirí. El succeí la seva filla, Francesca de Santfeliu, que es casà amb Bernat Margarit i de Peguera el 1421.
L’any 1468, durant la guerra contra Joan II, el duc de Lorena s’apoderà d’aquest castell i ordenà la seva demolició, es possible que no s’acomplís, ja que tres anys més tard, el rei Joan II vengué les jurisdiccions civil i criminal del castell de Palafrugell a Bernat Margarit, senyor del Castell-Empordà, per 6.000 florins.
L’any 1485, els remences assaltaren aquest castell, captivaren a mossèn Francesc Bertran, senyor d’aquest castell i feriren mortalment a Jaume Lluís Miquel, gendre d’aquell i senyor de Palau-Sator.
Pere Margarit es casà en 1488 amb Maria de Carrillo, dama d’Isabel “la Catòlica”. Els succeí el primogènit, Lluís, que nasqué vers 1490. L’any 1507 prestava homenatge al comte d’Empúries per aquest castell.
Al segle XVII, Joan Margarit esdevingué baró de Castell-Empordà, finà a Perpinyà.
Al segle XX pertanyia al Sr. Rafael Boy.