Castells Medievals

La primera referència d’aquest indret data de l’any 881, quan surt esmentat amb el nom de “Bedenga”.
Sembla ésser que la construcció d’aquest castell fou tardana, va ser cap a l’any 1300 i per ordre de Ponç Hug IV, comte d’Empúries. Aquest hi va residir habitualment, també va fer construir la capella de Santa Maria i hi fundà una comunitat de preveres.
Quan Ponç Hug IV morí el 1313, heretà aquest comtat el seu fill Malgaulí, que també era vescomte de Bas per part de la seva mare. El comtat d’Empúries tenia tantes deutes, que per a poder-les pagar, va haver de vendre als abats i a la noblesa del comtat el bovatge de la major part dels pobles que l’integraven, diversos castells, lleudes i altres drets per 140.000 sous.
L’any 1322, Malgaulí finà sense deixar descendència.
L’any 1341, l’infant Pere permutà el comtat d’Empúries pel de Prades amb el seu germà Ramon Berenguer.
L’any 1402, quan el comtat d’Empúries fou incorporat a la corona, Bellcaire no hi formà part.
L’any 1418, Bellcaire pertanyia a la baronia de Verges i el vescomte Dalmau de Rocaberti, nebot de la comtessa Joana d’Empúries hi prenia possessió. El succeí el seu fill Martí Joan de Rocaberti el 1454.
Durant les guerres del segle XV i XVI, aquest castell-palau fou enderrocat.