Molt bon estat.
Segons l’investigador Martí de Riquer aquesta fortalesa fou bastida a començaments del segle XIII, tot i que les primeres referències d’aquest castell daten del 1271, quan Arnau de Foixà, senyor d’aquest castell saquejà els béns que depenien del monestir de Sant Esteve de Banyoles.
L’any 1325 n’era senyor Bernat Guillem de Foixà que era partidari del rei de Mallorca, contra els interessos del rei Pere III, això provocà que fos atacat per les forces reials, però entre els atacants hi havia simpatitzants d’en Bernat, això féu que aquesta expedició de càstig fracassés.
L’any 1381 n’era senyor Bernat Alamany de Foixà, casat amb Caterina d’Orriols, senyora d’Orriols i d’Albons, fou atacat pel comte Joan I d’Empúries, però el rei Pere III intervingué a favor del senyor de Foixà; això provocà que el comte s’ajupís en el seu propi estatge de Bellcaire i acceptés les condicions de treva.
L’any 1383, el comte Joan d’Empúries es revenjà, al•legant que Bernat Alamany no li complia l’obligació feudal per aquest castell, assetjà aquesta fortalesa amb bombardes i bastides. El rei Pere rebé a Montsó aquesta notícia i ordenà al comte que aixequés el setge o enviaria una host.
En juliol de 1384 seguia l’assetjament, llavors el rei ordenà al seu primogènit, l’infant Joan, que hi anés i el rei i la reina Sibil•la amb un exèrcit es presentà a Figueres i demanà al comte que hi anés a donar-li explicacions, el comte no acudí i demanà ajuda als ducs de Berry i Armanyac.
En el segle XIV, Bernat Alamany d’Orriols i el seu fill Arnau de Foixà, senyors de Foixà, sostingueren lluites amb la família “Çavallaneda”.
Durant la guerra contra Joan II, els joanistes confiscaren aquest castell a Lluís Benet de Foixà, casat amb Margarida.
L’any 1485, els remences intentaren assaltar aquest castell, però varen fracassar.
Al segle XVI es varen fer obres.
L’any 1698, pertanyia a la baronia i es trobava en poder de la família Foixà.
Al segle XX fos adquirit pel pintor Josep Maria Mascort, amb dos quadres que havia pintat. Més tard l’adquirí el senyor Ensesa i posteriorment Agustí de Foxà que finà el 1959.