Ruïnes.
La primera referència d’aquest lloc data de l’any 1057, quan Ramon Berenguer I i la seva muller Almodis, comtes de Barcelona, confirmaven a Ramon Sunifred de Solius, alou de Solius, contigu al fisc comtal de Llagostera.
L’any 1103, Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, cedí al monestir de Sant Feliu de Guíxols tots el que posseïa a la parròquia de “Sancte Agnetis Olivensis”.
L’any 1163, en una butlla del papa Alexandre III anomena que els delmes i primícies de la vila d’”Olivis” pertanyien al monestir abans indicat.
Hom pensa que vers l’any 1193 Ramon d’”Olivis” devia ser castlà d’aquest castell.
En el fogatjament de 1359 comptava amb 20 focs i pertanyia a l’església; en el de 1365-1370, 23 focs.
En la guerra contra el rei Pere “el Cruel” de Castella, l’abat de Sant Feliu testimonià al rei de Catalunya-Aragó l’adhesió,prestant-li 20.000 sous barcelonesos; a canvi va rebre, en hipoteca, tota la jurisdicció dels pobles de Solius, la Vall d’Aro, Romanyà i Fenals.
La primera referència clara d’aquest castell data de l’any 1485, durant les guerres dels remences.
Al segle XVII, “Santa Agnès de Solius” pertanyia al rei.
Al segle XIX, durant les guerres carlines es va reedificar aquest castell.