Castells Medievals

L’any 1065, el lloc de Collbató pertanyia als vescomtes de Barcelona.
L’any 1113, el vescomte Guislabert Udalard cedí aquest castell a la seva filla Ermessendis, que es casà amb Bartomeu.
Els seus límits eren:
- A l’est, el Llobregat i el terme d’Esparreguera.
- Al sud, el terme de Pierola.
- A l’oest, el terme de Santa Maria del Bruc.
- Al nord, la font del Portal de Montserrat i el torrent de Vall-Mal.
L’any 1211 n’era senyor Guillem de Montserrat, casat amb Beatriu de Salfors.
L’any 1251, el posseïa Berenguer de Montserrat junt amb el de La Guardia, Pierola i la quadra de Rocacrespa.
L’any 1298, Guillem Durfort, que havia estat batlle de Barcelona al 1270, llegà al seu fill Romeu els castells de Collbató i Pierola, quan aquest finà l’any 1324, passà a la seva dona Sibil•la. Posteriorment, l’any 1353, passà al seu fill Arbert Durfort.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 42 focs.
L’últim senyor fou Guillem Durfort que junt amb el prior de Montserrat, Jaume de Vivers, es sotmeteren a un arbitratge l’any 1374, ja que aquest darrer volia comprar aquest castell que era el més important de la rodalia del monestir, els àrbitres el taxaren en 140.000 sous, però amb la mort del prior es va truncar la compra.
Quan morí Guillem Durfort, llegà els seus béns al monestir de Montserrat, si els fills de la seva primera muller morien sense descendència, fou així, ja que l’any 1377 el nou prior, Rigalt de Vern, prengué possessió d’aquest castell.
L’any 1449, Anton Martí era el batlle del castell i l’any 1520 ho era Anton Mercader.