Castells Medievals

El topònim “Corbaria” apareix l’any 992, en una escriptura de venda del castell de Cervelló, però el castell de Corbera no surt esmentat fins avançada l’edat mitjana.
L’any 1244, els homes de Corbera i els de Castellvell de Rosanes estaven barallats, Gastó de Montcada autoritzà la despesa de 47 sous per la concòrdia.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 41 focs.
L’any 1471, el castell fou atacat i pres pels joanistes.
Durant la Guerra de Successió, l’any 1714, Miquel Sanjoan, coronel de miquelets, s’apoderà del castell de Corbera i del Castellví de Rosanes, i posteriorment els mantingueren contra les forces del comandant Martínez de la Vega.
Posteriorment va ser abandonat i segurament va ser demolit, com el de Cervelló i el de Castellví.
A l’any 17558, surt documentat que la capella de Santa magdalena està situada entre les ruïnes de l’antic castell.
Durant el segle XVI aquesta baronia pertanyia als Corbera, a la segona meitat del segle XVII pertanyia als Mora van morir sense fills, els succeí llur nebot Manuel d’Antic i de Mora, aquest obtingué del rei el títol de baró, essent considerat el primer baró de Corbera, morí sense fills i passà a un parent llunyà, Antoni de Ramon, aquest llinatge perdurà fins 1948, quan morí el darrer baró de Corbera, Pau-Joan de Ramon sense descendència.