Castell de Cornellà

Les primeres referències documentals del lloc, daten de l’any 986 amb el topònim de “Cornelano”, les del castell son del segle XII.
També es conegut per “castell del Borni” o “castell Nou”.
Al segle XII, el comte de Barcelona nomena comanador del castell a Guillem de Cornellà.
L’any 1212, Bernat de Granera va vendre al rei Alfons el terme de Cornellà per 21.000 sous i una cavalleria.
L’any 1300, trobem a Jaume de Cornellà com a procurador reial.
L’any 1308, pertanyia a Berenguer de Mallol i ja ens parla de la existència de la capella de Sant Antoni a la torre o casa de Cornellà.
Es va reconstruir al segle XV, en aquesta època comptava amb la planta baixa i les dues torres de la façana principal.
Durant la Guerra Civil (1467) quan era senyor Joan de Ribes, li fou confiscat per la Diputació del general  i el cedí al capità de les seves tropes al Llobregat, Manaut de Guerri; aquest el va fer servir com a centre d’ocupacions militars. Després de la guerra, tornà a la família Ribes, que el tingué en propietat fins al segle XVI.
L’any 1498, Francesc de Ribes va refer la capella que es trobava en un estat ruïnós.
Adriana de Ribes acondicionà el castell com a residència per a establir-se, incorporà finestres d’estil gòtic i la capella de Sant Antoni a l’interior del recinte.
Josep Galceran de Pinós i de Rocaberti va ser senyor del castell, la seva lluita contra Felip V l’obligà a exiliar-se pels volts del 1714; l’any 1725, tornà a Catalunya acollint-se a amnistia.
L’any 1666, Baltasar Oriol i Marcer comprà aquest castell que es trobava mig enderrocat; aquesta família convertí el castell en una gran casa agrícola.
Entre els segles XVII i XVIII es varen fer reformes, s’aixecà el segon pis i es construïren la sitja i el trull d’oli a la planta baixa.
A principis del segle XX pertanyia a la família Via, però per satisfer la demanda dels seus creditors, el castell amb les seves propietats varen sortir a pública subhasta.
L’any 1992, l’adquireix l’Ajuntament de Cornellà. Després de la restauració que es va fer, la planta baixa es dedica a sala d’exposicions i la primera i la segona planta acullen l’Arxiu Històric Municipal i la Fundació Utopia.