Castells Medievals

La primera referència documental data de l’any 957 quan “Ennego” i “Flodeberga” donen al cenobi de Sant Cugat un tros de terra situada en el terme d’aquest castell.
Els primers senyors foren descendents de Geribert i Ermengarda.
En el testament del comte Borrell II l’any 993, fou assignat a Aimeruts amb la condició que a la mort d’aquesta fos transmès al fill Ramon Borrell.
Aquest va ser un dels castells que fou empenyorat per la comtessa Ermessendis, muller de Ramon Borrell, al seu fill Berenguer Ramon I, com garantia de pau.
Aquest castell fou dels comtes de Barcelona fins l’any 1323.
Entre els anys 1039 i 1049, Bernat, fill de Mir Geribert atacà el castell, i causà un perjudici de 200 unces d’or, posteriorment, l’any 1059 el seu pare cedí el castell del Port a Ramon Berenguer I com a compensació. En aquesta època els Sant Martí eren els castlans.
És possible que en l’any 1114 quan els sarraïns arrasaren el Penedès, destruïssin també aquest castell. L’última batalla de frontera va ser en el delta del Llobregat, en el terme d’Eramprunyà.
L’any 1142 n’era senyor Guillem de Sant Martí, casat amb Beatriu de Montcada, el seu sots-castlà era Pere de Santa Oliva, quan Guillem finà, el succeí el seu fill Ferrer de Sant Martí que en el segle XIII vengué al rei Jaume I el domini útil d’aquest castell.
L’any 1253, el rei Jaume I li donà aquest castell a Guillerma de Cabrera, però l’any 1274 li substituí pel castell de Gurb.
Per aquest època els Santa Oliva passaven a ocupar la castlania major.
L’any 1273, Saurina de Santa Oliva cedí el dret d’aquest castell pel matrimoni de la seva neta Saurina de Terrassa amb Bernat de Centelles; l’any 1286, aquest darrer litigà amb la Corona, el dret de sonar el corn dalt de la torre d’aquest castell.
L’any 1288,el castlà rebia com assignació del rei, la meitat d’una quarta part del delme del castell.
Saurina més tard es separà, Bernat vivia al castell terrassenc amb la seva filla Blanca, mentre Bernat es feia càrrec dels dos fills, Bernardí i Gilbert. Quan Saurina morí l’any 1298, Blanca rebé els castells d’Eramprunyà i Terrassa, es casà dues vegades, la primera amb Guillem de Calders l’any 1304, i la segona vegada amb Guillem de Calders l’any 1312.
L’any 1323, el rei Jaume II vengué el castell al tresorer reial Pere March, per sufragar l’expedició a Sardenya i Còrsega, en aquest temps, Blanca era la castlana i li negà l’homenatge.
L’any 1337, Blanca de Centelles li vengué la castlania per 141.000 sous barcelonesos de tern.
En temps de Lluís March, fill de Jaume March, va fer créixer aquesta senyoria ja que adquirí les quadres de Castelldefels (1427) i Gavà (1449).
En la guerra civil entre Joan II i la Generalitat, Eramprunyà caigué el 24 d’octubre de 1469 on 70 homes d’armes foren fets presoners, encara que força abans d’aquesta caiguda, ja havia estat donat pel primogènit de Reiner d’Anjou al seu capità Manaut de Guerri l’any 1467.
Posteriorment, l’any 1471, Joan II concedí el mer imperi a Jaume March i Ballester pels serveis prestats.
L’últim baró d’aquest llinatge fou Francesc Jeroni March; l’any 1522 s’acabà aquest cognom amb Lucrècia March i Ballester, germana de Jaume.
El succeí Hug Joan Fivaller de Palau i Queralt, l’any 1590 deixaren d’ésser senyors d’Eramprunyà.
L’any 1897, el banquer Manuel Girona i Agrafel comprà per 90.000 pessetes aquesta baronia.
Durant la I Guerra Mundial sembla ser que els espies alemanys el feien servir per fer senyals a un submarí.