Castellciuró

Aquest castell es va construir on es trobava la “turre de Guadallo”, esmentada en 998, però segurament les primeres restes siguin d’origen visigòtic, el que vol dir que puguin ser del segle VIII i derruïdes cap a l’any 985 per Almansur.
L’any 1202, l’alou de “Ciuró” pertanyia a l’Ordre dels Templers de Sant Joan de Jerusalem, la qual hi construí una torre de defensa o castell.
Al segle XIV, el domini directa era del rei Jaume II i Bernat de Cruïlles el seu senyor.
L’any 1320, el rei concedí permís per a edificar un castell, a Simó des Llor.
L’any 1332, Ciuró i Molins de Rei, amb els seus drets, foren venuts per 10.000 sous.
L’any 1366, les monges de Santa Clara d’Oristany de Sardenya van vendre els drets que posseïen en aquest indret a la reina Elionor, muller de Pere el Cerimoniós; seguidament, Berenguer de Relat, tresorer reial, adquirí de la reina el domini. Dos anys més tard, va obtindre la concessió per construir un castell termenat amb jurisdicció sobre Molins de Rei.
Al segle XVI, fou adquirit pels Requesens-Zuñiga, senyors de Castellví de Rosanes.
Al segle XX, el seu propietari era Lluís Vila, actualment és de propietat municipal.