Castell del Papiol

La primera referència documental data de l’any 1115, quan els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer III i la seva dona Dolça de Provença signen un conveni amb els germans Artal Pere i Bernat Pere respecte aquest castell.
L’any 1206, el rei Pere donà en feu certs drets reials sobre aquest castell a Ramon de Papiol.
En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 36 focs.
L’any 1395, el rei Joan I vengué a Berenguer de Cortilles, per carta de gràcia, els dominis directe i al•lodial, la jurisdicció criminal, els mer i mixt imperis, i altres drets, per 6.000 lliures; cinc mesos més tard, Berenguer de Cortilles transferí els drets a Ramon del Papiol.
En el terratrèmol de l’any 1448, aquest castell caigué i matà tres homes.
L’any 1482, els senyors del Papiol, Joan Galceran de Papiol (pare i fill) declararen l’afranquiment dels mals usos, a fi que es poblés el terme i es pogués conrear la terra.
Quan Joan Galceran de Papiol (pare) finà, el succeí el seu fill, que es va casar amb Francesca Regàs, quan morí aquesta l’any 1490, la va succeí la seva filla, Francesca Àngela des-Papiol, aquesta es casà l’any 1505 amb Bernat de Marimon, senyor de Sant Marçal. Llur filla, Beatriu de Marimon i des-Papiol, es casà dues vegades, la primera amb Eimeric Duzay, d’aquest matrimoni no tingué descendència, la segona amb Francesc de Guimerà; els succeí Joan de Guimerà i des-Papiol, aquest es casà amb Lluïsa de Llupià, tingueren dos fills i l’hereu fou Gispert de Guimerà, que en l’any 1587, Fèlix II li concedí plena jurisdicció civil i criminal del Papiol, aquest es casà dues vegades, la primera amb Violant de Perapertusa, d’aquest matrimoni no tingué descendència, la segona amb Maria Amat i des Bosc, aquest matrimoni tingué dues filles, la pubilla Maria de Guimerà es casà l’any 1610 amb Pere des Bosc i Sant Vicenç, baró de Vilassar. Llur fill, Frederic des Bosc, que morí l’any 1671 sense descendència, es casà amb Maria Ortiz.
Maria de Guimerà vengué el castell al mercader Francesc Argemir l’any 1661.
L’any 1771, pel lluïsme es va satisfer la quantitat de 1.800 lliures.
A partir d’aquest moment, el castell fou senyorejat pels llinatges Calders, Copons, Bustamante, Cebrià, Llozer i Almirall.
Aquest castell serví d’alberg a la milícia durant les guerres entre liberals i carlins.
Fins fa poc es trobava habitat.