Torre de Benviure

Els historiadors en alguns casos l’anomenen “torre” i altres “castell”, el fet de que el Castellbisbal del Llobregat també és anomenat “castell de Benviure”, pot donar a confusions.
El lloc de Benviure surt documentat per primer cop l’any 1023 i la torre l’any 1048, en una carta d’empenyorament feta per Bernat de Seniofred als comtes Ramon i Elisabet, on empenyorà la meitat de la torre, la meitat de les cases i corts, i la meitat de l’església per un deute de 35 unces i 2 mancusos d’or vell d’Espanya.
Els seus límits eren:
- A  cerç, el terme del Llor.
- A aguiló, el riu Llobregat.
- A migdia, el litoral marí.
- A occident, el terme del castell d’Eramprunyà.
En el fogatjament de 1359, consta Bernat Peraylada del terme del castell de Benviure.
Del 19 al 22 de juny de 1395, quan n’era senyor Lluís de Gualbes, hi féu estada el rei Joan I “el Caçador”.
Al segle XVII pertanyia als Bori.
A finals del segle XIX, inicis del XX es va anar enderrocant, actualment solament en resta la torre.
Des de l’any 1991 és propietat municipal.